Rashid-al-Din Hamadani | |||
---|---|---|---|
| |||
Vida | |||
Nacimientu | Hamadán (es) , 1247[1] | ||
Nacionalidá | Ilkanatu | ||
Muerte | Tabriz, 18 de xunetu de 1318[1] (70/71 años) | ||
Familia | |||
Fíos/es | Ghiyathu'd-Din ibn Rashid'ud-Din | ||
Estudios | |||
Llingües falaes | árabe[2] | ||
Oficiu | historiador, médicu, inventor, políticu | ||
Trabayos destacaos | Jami' al-tawarikh (es) | ||
Creencies | |||
Relixón | islam | ||
Rashīd al-Dīn Ṭabīb ( persa : رشیدالدین طبیب ), tamién conocíu como Rashīd al-Dīn Faḍlullāh Hamadānī (persa: رشیدالدین فضلالله همدانی , 1247-1318), foi un estadista, historiador y médicu nel Irán Ilkanato.[3] Nació nuna familia xudía persa de Hamadán.
convirtiéndose al Islam a la edá de 30 años, Rashid al-Din convertir nel poderosu visir de Ilkhan, Ghazan. Más tarde foi encargáu por Ghazan pa escribir el Jāel mio' al-Tawārīkh, consideráu agora como la fonte única y más importante pa la historia del periodu Ilkanato y l'Imperiu mongol.[4] Él caltuvo la so posición como vizir hasta 1316.
Dempués de ser acusáu d'envelenar al rei Ilkhanid Öljeitü, foi executáu en 1318.[4]
L'historiador Morris Rossabi llama a Rashid-al-Din "indiscutiblemente la figura más distinguida en Persia mientres el gobiernu mongol".[5] Foi un autor prolíficu y estableció la fundación académica de Rab'-y Rashidi en Tabriz.